Skip to content

19 July, 2011

Retallades en els recursos públics per cooperació

En els últims mesos se succeixen les notícies sobre retallades en els pressupostos públics per a cooperació per al desenvolupament. Deixant de banda, la necessitat o no de retallar i sobretot la idoneïtat de retallar segons quines partides, aquestes informacions han posat de manifest l’estat actual de les ONGs catalanes.

Per una banda, moltes ONGs, sobretot petites i mitjanes depenen gairebé del tot de les fonts de finançament públic i reben pocs recursos directament dels ciutadans o de les empreses. És veritat que obtenir recursos de fonts privades implica una feina de difusió i comunicació que no sempre és possible dur a terme. Però aquesta desproporció en l’origen dels fons té dues conseqüències pernicioses per les ONGs: la manca de transparència i la vulnerabilitat financera.

Per tal de diversificar les fonts de finançament cal arribar a un públic divers amb motivacions diverses. Anar a demanar diners a una persona no és tan fàcil com anar-los a demanar a una institució pública. Un ajuntament té una seu, segurament una pàgina web on hi ha la informació sobre requeriments i tipus de projectes, etc. Una persona normal està tan tranquil·la a casa seva i no té una web on explicar perquè, quan, com i en quina quantitat estaria disposada a col·laborar en una ONG. En la notícia sobre la Fundación Lealtad de més amunt es diu que un 85% de les persones entrevistades per fer l’estudi estarien disposades a col·laborar en una ONG però només ho fa un 15%. Tenim molt camp per recórrer però el problema és com arribar a aquestes persones que estan disposades a col·laborar i encara no ho fan.

http://www.flickr.com/photos/nscap/4584863851/

Cal fer comunicació. I fer comunicació no és tenir una web o un blog, i un perfil a Facebook o un compte a Twitter. Fer comunicació vol dir tenir uns objectius i una estratègia i unes accions dissenyades. Molts ja estem familiaritzats amb les eines que ofereix la xarxa de manera gratuïta i molts els utilitzem a nivell personal amb una certa gràcia. I utilitzem aquestes eines a les nostres ONGs tal com les utilitzem com a persones individuals. Així, tot  i fer un temps que estem a la xarxa no tenim més col·laboradors, ni més voluntaris, ni més diners…

Cal formar-nos en comunicació corporativa, comunicació social, comunicació comunitària… Per aconseguir fons però també per transformar mentalitats i sensibilitzar la població.

Hi ha un munt de gent allà fora que té una visió molt negativa de les ONGs, i que utilitzen la xarxa per expressar-la. Cal tenir les eines, els recursos i la capacitat de contrarestar aquesta visió i d’oferir possibilitats a aquelles persones que sí creuen que és possible canviar el món.

La comunicació en una ONG no és un cosa que podem triar fer o no. No és una opció més. En una ONG comunicar és una necessitat, gairebé una obligació. Perquè només comunicant-nos, i comunicant-nos bé, podrem aconseguir allò que en el fons volem, canviar el món.

Comparteix les teves opinions, deixa un comentari.

(obligatori)
(obligatori)

Note: Està permés HTML. El teu email mai serà publicat.

Subscriu'te als comentaris

*
Demostra que no ets un robot i escriu la paraula de seguretat.
Anti-spam image